divendres, 1 d’abril del 2016



LITERATURA POPULAR DE L’ALT MAESTRAT

Aquest conjunt de literatura popular d’Ares del Maestrat, Benassal i el Vilar de Canes el vaig recollir l’any 1983.
Guardat en la memòria d’unes persones que havien tingut el gust de fer-lo propi al llarg de la seua vida, formava part del seu món, espurnes de gaudi i de plaer del seu passat, a punt per eixir espontàniament i ser compartides en un moment qualsevol.
Els principals transmissors van ser els meus avis, Primitivo Beltran i Adelina Puig i sobretot la meua àvia materna Elena Garcia, dotada d’una memòria prodigiosa.
La generació dels meus avis, nascuts els primers anys del segle vint percebien la literatura com un dels plaers i les distraccions vitals. Eren receptius a qualsevol manifestació estètica i lúdica produïda amb la mescla de les paraules i l’enginy pels seus contemporanis i, quasi de manera natural, les feien seues.
Altres distraccions han esborrat a poc a poc aquesta capacitat a les nostres generacions i sols l’escriptura permetrà la conservació de les composicions que ara presente perquè tornen a ser llegides amb gust.
En memòria seua










SANT ANTONI DE CANET (B 2)

San[t] Antoni de Canet
va fe[r] un milacre en l’Alcora
va caure una uela al riu
si no la trauen s’aufega


Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912 
* * * * * * * * * *

A LA VORA DEL RIU MARE (B 3)

A la vora del riu mare
m’hai d[e]ixat les espardenyes
mare no li ho digue al pare
que io tornaré a per elles.


Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912  

JO US CONVIDO A MENJAR PERES (B4)

Io us convido a minjar peres
quan els pere[r]s floriran.
Si florixen i no granen
descuidats quedaran.


Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912  


2004 Cendra; Sastre; Pastor 43-45
L’actualitat l’èxit incontestable de Pep Gimeno ·Botifarra”

Cal un estímul per represtigiar l’ús de la música tradicional trencant les vergonyes i cal potenciar les manifestacions de la cultura tradicional. Cal no abandonar els treballs de recopilación, estudi i classificació de la tradició oral que ha arribat fins els nostres dies (Torrent 1999-2000: 615)
Bataller Català, Alexandre. «L’arxiu dels tallers de Música Popular. Una aportació al repertori etnomusicològic valencià des d’un projecte de recerca escolar».  Etnopoètica: arxius i materials inèdits. Vergés, Àngel i Vidal, Vicent. Editors. Institut d’Estudis Catalans Grup d’Estudis Etnopoètics Societat Catalana de Llengua i Literatura. Barcelona 2015

 
JO TINC UNA PERERETA (B 5)

Io tinc una perereta
i fa flo[r]s i no fa peres
io sempre la comparo
a les xiques malfaineres.


Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912 




BAIXANT DE LA FONT DEL GAT (B 6)

Baixan[t] de la fon[t] del Gat
una noia, una noia
baixan[t] de la fon[t] del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se’n diu
Marieta, Marieta
pregunteu-li com se diu
Marieta de l’ull viu.

Què portes en aque[s]t cistell?
figues de moro, figues de moro
què portes en aque[s]t cistell?
figues de moro i un clavell.

El clavell per qui serà?
per la mama, per la mama
el clavell per qui serà?
per la mama, per balla[r].


 Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912






EL DIMONI DEL PAP-ROIG (B 7)

El dimoni del pap-roig
li diu a la maganyeta:
si vols divertir-te un rato
acudix a la matisseta.

Pap-roig m: Pit-roig: Au (Erithacus rubecula) amb el pit i el front de color taronja viu i les parts superiors gris oliva.
Maganya f: Ocell molt petit, cendrós per davant, groguenc per damunt, amb els costats blanquinosos i les cuixes i les vores del coll roges (Maestrat).


 Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912




UNA ROSA TINC EN AIGUA (B 8)

Una rosa tinc en aigua
i un clavell tinc en refresc
que el guardo per San[t] Domingo
que és el sant del meu promés.


 Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912


AL CARRER MÉS ALT (B 9)

Al carre[r] més alt
hi ha una finestreta,
passe un sinyoret
tire una pedreta.
Torne a passa[r]
torne a tira[r].
Passe un cavall
ple de corones,
tire confits
i a mi no me’n done.
Quan la mama tindrà un nen,
confitura, confitura;
quan la mama tindrà un nen
confitura minjarem.


 Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912



GITANETA SÓC XIQUETA (B 10)

Gitaneta sóc xiqueta
del carrer de l’Hospital.
No puc eixi[r] a balla[r]
perquè no tinc devantal

Gitaneta sóc xiqueta
del carre[r] de les Porteres.
No puc eixi[r] a ballar
perquè no tinc espardenyes.



 Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912


LES XIQUES DE LA TORRE (B 11)

Les xiques de la Torre
porten lo monyo enflocat
se pensen que tot són roses
o són plomes de bitxac.

La Torre: la Torre d’en Besora (l'Alt Maestrat)
Bitxac m Au menuda (Saxicola sp), insectívora i de coloracions variades. Malnom dels habitants de la Torre d'en Besora.
Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912




XIQUETES SI VOLEU VINDRE (B 12)

Xiquetes si voleu vindre
a plega[r] olives p[er] a mi
vatros plegareu olives
i io me gitaré a dormi[r].


Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912



SI EM CANTES UNA ALBADA (B 13)

Si me cantes una alba[da]
i me ratlles un coet
te faré una botifarra
com d’ací a l’Hostalet.

L’Hostalet de Vilar de Canes està a uns tres quilòmetres del poble, a l’esquerra de la rambla Carbonera, ja dins el terme d’Ares del Maestrat, a la bifurcació de les carreteres d’Albocàsser a Vilafranca i a Catí.
Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912



UNA XICA MASOVERA (B 14)

Una xica masovera
m’ha tirat un abrecoc
m’ha pegat a la polsera
I me l’ha decanta[da] un poc


Informadora: Margarita Beltran Puig. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1945




UNA XICA M’HA PROMÉS (B 15)

Una xica m’ha promés
un rotllo com una criva
ella com era criada
la pasta no li dolia.



criva f.: garbell
Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912




ALLÀ BAIX A LA RIBERA (B 16)

Allà baix a la Ribera
n’hi havie un pardal vilero
se pensa[v]en que ere Mona
i ere Pasqual del Burrero



Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912



ALLÀ BAIX A LA RIBERA (B 17)

Allà baix a la Ribera
hi havie un rossí pelat
tres dies que estave mort
i encara menja[v]e blat.


Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912



ALLÀ BAIX EN PUGEN QUATRE (B 18)

Allà baix ne pugen quatre
les quatre de camara[da]:
la panxuda, la garruda,
la negra i la mascara[da].

Informadora: Margarita Beltran Puig. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1945


SÓC XICOTETA (B 19)

Sóc xicoteta
tinc el monyo rosset
aniré a acompanyar el Niño
i me donarà un pastisset.

Informadora: Margarita Beltran Puig. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1945


ACÍ ESTÀ GASPAR, MERCIOR (B 20)

Ací està Gaspar Melxor
que no pot sonar del pit
que vol la republicata
per la gola del confit.

Ell s’ha tornat com els xics:
tot lo que li donen, pren.
Si voleu que ho aprovem,
ho aprovarem de rapen[t].
En un pastís a la mà
i una copa d’aiguarden[t].

Viva san[t] Antoni!


La Publicata: acte celebrat (a Albocàsser, Vilafranca, Catí, Tírig) el dia de la festa de sant Antoni que consisteix en la lectura o recitació de versos satírics que reflecteixen l’actualitat del municipi i la vida de sant.
Informadora: Margarita Beltran Puig. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1945


XICA SI EM VOLS (B 21)

Xica si [e]m vols, sóc femate[r],
tinc dos barraques i un bon plante[r]
i un bon plante[r] de primentons,
de xirivies i melacotons.

Xe, mireu a la clavarissia...

Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912
Recollit també a la comarca dels Ports per Morant, Ricard; Peñarroya i Prats, M. Llenguatge i cultura: per a una ecologia lingüística P. Universitat de Valencia 1995. p. 29: «Si em vols a mi, sóc femater / una barraca i un bon femer, /un bon planter de pimentons, / raïms, figues i melocotons».



SOL SOLET (B 22)

Sol solet
per al pobre pastoret
que no té capa ni barret.
Un que en tenie d’arestes
el guarda[v]e p[er] a les festes.
Un que tenie de fil
el guarda[v]e p[er] a l’estiu.

Ix santa Clara
i done una bona escombrada.

Ix sol solet
per al pobre pastoret
que no té capa ni barret.

Informadora: Adelina Puig Garcia. Vilar de Canes (l'Alt Maestrat) 1912
 
Una versió semblant la va recollir Cels Gomis a Meteorologia i agricultura popular (1998) a la Conca de Barberà (Catalunya), apud Puyol Torres, Carme «El fons documental de Cels Gomis i Mestre i la Conca de Barberà» Aplec de Treballs (Montblanc) p. 151. http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/viewFile/40169/106134 (consulta 28/03/2016):
«Sol, soleret/ que fa fred,/ que quest poble pastoret,/ que no té capa ni barret, /sinó un barretet d’arestes, / que se’l guarda per a les festes. /Dieu a la criada / que pegui una escombrada / que faci apartar aquest núvol / que hi ha davant del sol.»

Una altra versió: «Sol solet,/ vine’m a veure/ que tinc fred. / No tinc capa ni barret,/ sols un baret d’arestes, / que me’l guardo / per les festes / i un barret d’aram / del dia del Dijous Sant. / Santa Clara i sant Pujol / aviseu-ne la criada / perquè pegui una escombrada / en aquesta nuvolada / que s’està davant del sol». Virolet Sant Pau. Montserrat Busqué i Barceló. http://manatdecansons.blogspot.com.es/2012_09_01_archive.html (consulta de 28/03/2016)






ALLÀ PUJANT COM QUI BAIXA (B 23)



Allà pujant com qui baixe,
allà pujant com qui baixe
una xica em vaig troba[r]
i al punt de niga[r] la garba
el vencill se va trenca[r].

Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913. 
La forma «nigar» és pròpia dels pobles de la comarca que es diferencien dels que diuen «lligar».






EVARISTO, EVARISTET (B 24)

Evaristo, Evaristet
Evaristo el de la Bana
ha pujat de Castelló
a canta[r] la valenciana.





Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913.
Evaristo Payà Cabanes (1874-1951), alcoià, gran cantador d’estil conegut artísticament amb els renoms de l’Alcoianet, el Xiquet de Quart, Evaristet o Evaristo, va ser el sistematitzador de l’anomenat cant requintat, mestre de dos generacions de cantadors d’estil del segle XX. Tenia la veu aguda i bones facultats vocals, una gran espontaneïtat i captivadores qualitats interpretatives.
A Borriol s'ha conreat el cant d’estil fins a les acaballes del segle XX.




ALÇA MIQUELA (B 25)

Alça MiqueIa i al balcó aguaita
ix perla fina, lucero meu
que ia es desperta rient-se l’aigua
s’alegren al vore’t els pardalets


Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913. 


LES GUIXES (B 26)

Les guixes fan mal de morros,
els fesols unflen la panxa,
les faves, caldo negre:
mira que poca su[b]stància.


Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913. 



TRES DIES QUE NO TINC PA (B 27)

Tres dies que no tinc pa,
pataques poques me’n queden,
l’oli ia me s’ha acabat:
Ai Jesús, quin cos més negre!

 Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913.




El tio xirles-mirles
se li ha secat l’aiguamoll
si vol menja[r] bajoques
ha de porta[r] l’aigua al coll.

Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913. 
Xirlis-mirlis: home desnerit, sense força. José Gargallo Gregori «Paraules valencianes en desús» https://docs.google.com/document/d/1kdskEpDWm5vfbWk91ZeVg_MqOsis82hqtyLZh8_807A/pub#h.z2te5itahzqc  (consulta 29/03/2016)





https://www.smashingmagazine.com/images/hr-images-yes/hr-zsolt-kocsmarszky-first.png

AI, BENASSALENCS (B 29)

Ai, benassalencs
no sigueu tan rucs
que la vostra aigua
no té més que cucs

Ai villafranquins
No sigueu tan rucs
Que la vostra aigua
No té més que cucs











DELS DINERS DE LA PILOTA (B 30)

Dels diners de la pilota
han comprat un bou real
i han fet una plaça nova
los pinxos de Benassal.



Informador: Primitivo Beltran Beltran. Vilar de Canes (Alt Maestrat), 1913.
Una altra versió recollida a Vilafranca https://elcadafal.wordpress.com/2006/02/14/dels-diners-de-la-pilota/ diu: «Dels diners de la pilota / han comprat un bou real, / pa toreja-lo a la plaça / els necios de Benassal», explica la història popular que diu «que els de Benassal van jugar-se una partida de pilota amb dos estiuejants de la font vinguts de València. I van començar a guanyar els de casa. L’eufòria els envaí i la gent va apostar en massa pels benassalencs. Encara més quan els valencians van dir que jugarien en una sola mà. Però els valencianets, amb una sola mà, van acabar fent-se amb la partida. Les apostes no tenien vencedor i van quedar pel poble. D’eixos diners, van comprar un bou, real». (Consulta de 1/04/2016)




ADIOS BENASSALENCS (B 31)

Adiós benassalencs
recordeu-[v]o[s-e]n del caixó
que per a frega[r]-vos les llàgrimes
os guardem un mocado[r]